La revolució del càrrec de Banderer

Amb 150 anys a les seues esquenes les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent s’han anat obrint pas fins a convertir-se en una cita obligatòria al panorama fester, sobre tot després de que les festes dels pobles del Llevant ocuparen els llocs preeminents de la festa. Amb aquest motiu es celebrarà la segona quincena de Juliol a la capital de la Vall d’Albaida el I Congrés internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la festa de Moros i Cristians, al qual acudiran, entre altres, els Prínceps d’Asturies.

Pot ser, en aquest congrés es parle de l’increment de la participació de la dona a les festes de Moros i Cristians perque ha sigut en aquestos últims vint anys quan s’ha produït el salt de les dones a les anomenades ‘filaes’. Així doncs, segurament la participació femenina a l’acte siga elevada després de que el càrrec d’embaixador siga ja, als nostres dies, freqüentat a sovint per dones. I és que les dades ho confirmen, per exemple a Ontinyent, en els últims quatre anys hi ha hagut al bàndol moro quatre bandereres, tres ambaixadores i tan sóls un ambaixador. I al bàndol cristià malgrat que els últims càrrecs han sigut ostentats per hòmens aquest any tant l’ambaixador com el banderer són dones.

La figura de l’ambaixador està unida normalment a la figura del Banderer i són dos dels càrrecs de més prestigi a estes festes. De fet la primera participació activa d’una dona en un càrrec tradicionalment associat als hòmens fóu exercint la funció de Banderer, que no de Banderera, ja que a l’any 1905, quan açò succeï, no es contemplava l’accepció del terme en gènere femení, ja que senzillament no va existir fins 40 anys després. Els fets ocorregueren, segons Laure Heuze, a la localitat de Petrer fa més de cent anys. L’aconteixement va tindre tanta repercusió que es troba recollit a l’Enciclopèdia de la Regió Valenciana ja que era la primera vegada que una dona ocupava un càrrec fester. Al paréixer, sols hi havia una comparsa mora i la xica era filla d’un dels membres de la mateixa. Aleshores el President de la comparsa comentà que era un autèntic despropòsit, però ella, amb l’ajuda de son pare, eixí endavant. Els inicis van ser durs ja que va rebre moltes crítiques de part del públic, però poc a poc va anar animant-se en veure que el públic reaccionava de manera favorable i l’acompanyàven en la festa.

No obstant, aquest fet que en aquells temps tingué tanta repercusió sols fóu un fet simbòlic ja que encara que va assentar algun precedent, com ara que algunes comparses de la zona acceptaren que aquesta funció siguera exercida per dones, les dones continuaren, per molts anys, sense ser reconegudes com a festeres amb igualtat de condicions que els hòmens. Entre altres coses, perquè, en aquella època, la incorporació de la dona a la resta de les esferes encara no s’havia produït. Per exemple a 1945 dels 51 Estats Membres tan sols 30 permitien que les dones tingueren els mateixos drets de vot que els hòmens. I com que les festes, segons els sociòlegs, representen a la societat, les festes d’eixa època retratàven una societat patriarcal basada en la moral catòlica.

Hauríem d’esperar uns quaranta cinc anys per a que el fenòmen s’estenguera i es normalitzara. Avui en dia tan sols Alcoi a la Comunitat Valenciana continúa amb la política de no deixar desfilar a les dones al.legant que la esencia de la festa és la tradició i que en eixa tradició les dones tenien un paper completament secundari pel que es deuen mantindre al marge. Tant és així que Alcoi, malgrat ésser la festa per antonomàsia dels Moros i Cristians es troba, per voluntat pròpia, fora de la UNDEF, és a dir, la Unió de Entitats Festeres de Moros i Cristians en la qual s’integren 66 pobles de tota la Comunitat

 

 

 

<<anterior>>                                                     <<siguiente>>

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s